dimarts, 17 de maig del 2016

A TRAVES DELS SEUS ULLS



El passat dissabte 17 d’octubre del 2015, vaig ser mare d’un petit nen que em dit ALGUER.
Va pesar 3’5 Kg i  50 cm de llargada, tot un homenet!




A partir d’ara se m’ha girat la perspectiva de l’educació.
Des del punt de vista de la mare i el pare, les coses son diferents.


Augmenten les preocupacions i els dubtes,
com l’educarem?
el cuidem prou bé?
estem fent el correcte?
Molta responsabilitat

Mil preguntes que cada dia augmenten però creix proporcionalment l’amor i  l’alegria de veure el teu fill a créixer i aprendre de la vida.

Veure't a traves dels seus ulls és una experiència increíble!










dilluns, 2 de febrer del 2015

Pel•lícules sobre educació


Aquí us deixo uns quants tràilers de pel·lícules sobre educació  que us faran pensar sobre la manera que tenim i teníem d’educar.

L’Infant salvatge

L’infant és conduït a París i inicialment internat en un centre per a sord-muts fins que el professor Jean Marc Gaspard Itard l’observa i es convenç que el noi no és ni sord-mut ni tampoc endarrerit sinó que el seu comportament és només fruit de l’entorn salvatge en el qual el noi ha crescut, essent de la ferma convicció que el jove pot ser educat.


El professor Itard decideix adoptar el noi, al qual anomena Victor, i el trasllada a la seva mansió als afores de París on, amb paciència i amb l’ajuda de la minyona, el nen salvatge és progressivament socialitzat i adquireix fins i tot nocions rudimentals del llenguatge.


Entre els estrets marges que separen la crueltat pròpia de la civilitzada vida de París, per una banda, i les lleis salvatges de la natura, per l’altra; Víctor troba en les finestres de la casa un cert equilibri que marcarà la transició entre el món interior i civilitzat i la natura exterior i salvatge. Això no obstant, les seves habilitats per esdevenir un ésser social van en detriment de la seva capacitat per continuar vivint lliure i en estat salvatge.
http://ca.wikipedia.org/wiki/L%27infant_salvatge




El florido pensil

El florido pensil (de títol complet El Florido Pensil. Memòria de l'escola nacionalcatòlica) és un llibre de 1.994,1 qual és autor Andrés Sopeña Monsalve (professor de Dret de la Universitat de Granada i especialista en comunicació social), 2 prologada per Gregorio Cambra Villar (catedràtic de Dret Constitucional de la mateixa universitat) .3

Consisteix en una recreació del sistema educatiu de la postguerra espanyola, identificat amb la ideologia nacionalcatòlica del primer franquisme, i una metodologia tradicional, basada en el dogmatisme, la imposició de l'autoritat mitjançant la disciplina i l'adquisició rutinària dels coneixements per memorització, sense permetre la més mínima possibilitat de qüestionament ni crítica; i sense que la comprensió del que s'ha après import realment (el propi títol fa referència a una expressió incomprensible pels nens).

La nostàlgia i la ingenuïtat, i l'ús de la ironia, són recursos utilitzats abundantment per l'autor d'aquesta obra en la presentació dels seus contenidos.
http://es.wikipedia.org/wiki/El_florido_pensil




dijous, 8 de gener del 2015

LA PANERA DELS TRESORS

La panera dels tresors és un joc d'exploració adequat per a infants entre 6 i 10/12
mesos. Consisteix en oferir una panera als infants, la qual conté diferents tipus d'objectes de
diferents materials. Aquests objectes pretenen desenvolupar els sentits dels infants i la
descoberta, i així conèixer els diferents atributs dels objectes, com ara el pes, la temperatura,
la forma, el color, l'olor, el so, entre d'altres. Amb la presentació per part nostra i la
manipulació per part de l'infant dels diferents objectes també es treballen accions a fer sobre
els objectes, com acostar-los o allunyar-los de nosaltres, o ficar-los i treure'ls dins d'un altre
objecte. També es desenvolupa la coordinació mà-ull-boca necessària per fer tasques
precises.
Cal tenir en compte que els objectes que es troben dins de la panera no són joguines sinó
material inespecífic.
La panera dels tresors és un fenomen o joc molt important durant el primer any de vida del
nadó, ja que els sentits d'aquest es desenvolupen en gran mesura durant aquest període.
La panera on es posaran els objectes amb els quals experimentaran els nens/es ha de ser
sòlida, plana, estable i sense nanses per la seguretat de l'infant si aquest s'hi arrepenja. Els
objectes que es troben a la panera han de ser de diferents materials, com per exemple, fusta,
vímet, metall, palla, objectes naturals, etc. I han d'estar pensats per estimular la creació del
nen/a. Com a mínim hi ha d'haver seixanta objectes a la panera.
És convenient situar la panera en un lloc on els nens/es puguin arribar a ella còmodament,
com per exemple, sobre una catifa.
En el cas de les escoles bressol, per cada panera només hi poden haver tres nens. És
important evitar qualsevol interferència en el joc de l'infant perquè aquest pugui explorar i
manipular lliurement afavorint així la concentració i l'atenció.
La predisposició de l'adult afavoreix l'estimulació i la concentració del nadó en l'exploració
dels objectes de la panera. Una simple mirada o un somriure és suficient perquè l'infant entri
en contacte amb l'adult, i aquest fet farà que l'infant senti seguretat. L'infant es sentirà atret
per la varietat dels objectes i les seves formes, colors... L'adult no intervindrà en les accions
que realitzi l'infant, simplement observarà les seves preferències, interessos i l'evolució de l’
infant.
En el joc de la panera dels tresors és important renovar alguns objectes de tant en tant
deixant-ne d'antics perquè els nens els tinguin com a referència i els nous seran un estímul
perquè continuïn interessant-se pel joc i experimentant. Per renovar adequadament els
objectes és important observar les preferències dels infants i les activitats que duen a terme
amb cada objecte.
S'han de poder rentar tots els objectes i s'ha de tenir cura de que tots estiguin en bon estat i
renovar els que es facin malbé.
Cada nen/a utilitza objectes d'una manera o d'una altra (els prova amb la boca, els toca amb
les mans i peus, els mou per veure si fan soroll o no, prova d'unir dos materials insonors per
aconseguir que aquests dos facin soroll, dona cops a terra, en el cas de les escoles bressol
observen als nens del costat, etcètera. Així doncs, el que fan és posar en funcionament els
cinc sentits, cosa molt important en aquesta etapa inicial de l'infant. Els aspectes que
potencia la panera dels tresors són:
· Diversitat.
· Acumulació d'informació.
· Aprendre i saber del seu entorn.
· Descobrir-se a ell mateix.
· Aprendre a bellugar-se.
Al principi l'infant agafa els objectes perquè els té a prop i li són atractius. Els toca i gaudeix
de la sensació que li produeix el contacte i la manipulació. Més endavant el seu interès i la
seva curiositat en creixement el fan més capaç de triar un objecte o un altre, segons l'atrauen
per alguna qualitat, ja sigui el so que produeix quan l'agafem, pel color, si és gran o petit, etc.
Amb tots aquests objectes l'infant va aprenent a escollir i decidir el que vol fer. Tret que per la
seva edat és molt poc freqüent. Els infants tenen la gran necessitat de provar la consistència
de les coses, i ho fan agafant els objectes amb les mans, mossegant-los, manipulant-los i
succionant-los respon a les accions d'exploració dels infants amb els materials. Jugant amb
els objectes, l'infant els mira,els toca, els llepa, els sacseja, els pica, els escolta, els apila, els
gira, els fica, els treu, els olora, els llença...És un seguit de sensacions que li produeixen totes
les accions anteriors, quan s'ho passa bé tot el cos hi participa: el cap, les cames i els braços es
mouen, el tronc es balanceja, xiscla, riu i fa sons pre-verbals. Tot i ser un joc individual, quan
tenen la possibilitat de realitzar l’activitat amb altres infants, les expressions i satisfaccions
(els somriures, els xiscles, l'interès per l'activitat,...) provoquen les relacions entre ells, ja que
estan compartint sensacions semblants de plaer.
Els infants s'interessen per tots els objectes que hi han dins la panera dels tresors. El plàstic és
l'objecte més limitat, doncs no aporta gaire més informació que forma i color. Es poden
trobar objectes com per exemple un coco, un mirall, unes pilotes de roba, una pinya, unes
taronges, un pal, una tapa, etcètera.
La panera dels tresors dona a l'infant l'oportunitat d'escollir allò que vol agafar, li dona una
certa autonomia.
Quan el nen/a té l'oportunitat de tocar, sacsejar l'instrument que vol, es sent d'alguna manera
realitzat, satisfet amb ell mateix. D'aquesta manera, l'infant aprèn amb ell mateix.
Aprenen a escollir, a moure les mans, a conèixer les dimensions i sons dels objectes, etc.
A més, cal destacar que els nens i nenes exploren sobretot amb la boca, la qual proporciona
molta informació. Aquesta activitat implica utilitzar tot el cos sencer.
Així doncs, la panera dels tresors és una activitat de repte per a l’infant fomentant així,
l'exploració de multituds de textures utilitzant tots els seus sentits de manera involuntària.
Per tant, cal recalcar que és molt important deixar temps a l’infant perquè realitzi la seva
exploració de l’ entorn i fomentar aquestes situacions. Contra més experiències, més
aprendrà de l’ entorn que l'envolta. La oferirem 3 o 4 dies a la setmana i durant uns 20’-25’ de
duració.
OBJECTES
Es tracta que amb tots els objectes puguem despertar al màxim de sentits possibles.
· La vista: l'infant percebi el color de l'objecte, les dimensions, la brillantor, la forma, la
lluminositat...
· El so: percussió, fricció, cruixint o l'absència de so.
· L'olor: la diversitat d'olors.
· El gust: en aquest cas s'ha de procurar que la varietat sigui molt variada i amplia.
· El tacte: permet poder palpar la forma de l'objecte, la textura, la temperatura, el pes...
S'ha de tenir en compte que la panera mai conté joguines comercials ni objectes de plàstic
perquè en aquests casos només varia el color. La importància principal és oferir als infants
tota mena de materials naturals, que normalment no són donats. El propòsit és proporcionarlos
la gamma més amplia que sigui possible d'experiències sensorials.
Objectes naturals
· Llimona.
· Poma.
· Pedres.
· Castanyes grans.
· Cargol de mar.
· Petxines.
· Taps de suro.
· Closques de coco.
· Pomes grans.
· Escorça d'arbre.
· Magrana.
· Nous grosses.
· Pedra tosca.
· Pinyol de diferents fruites.
· Carbasses seques.
· Esponja
Objectes de materials naturals
· Cistells petits.
· Raspall d'ungles de fusta.
· Brotxa de maquillatge.
· Pinta de banya.
· Brotxa d'afaitar.
· Flauta de canya.
· Pilota de llana.
· Calçador de banya.
· Raspall de dents.
· Flauta de canya.
· Raspall petit de sabates.
· Pinzell.
· Brotxa.
· Cullera de banya.
Objectes de fusta
· Capses petites
· Cullera de mel
· Trompeta
· Bol
· Ouera
· Cilindres
· Castanyoles
· Timbal
· Sonalls
· Ou
· Plat
· Argolla
· Castanyoles
· Bobina de fil
· Cubs
· Carraca
· Daus
· Cullerot
· Mà de morter
· Botons de colors
· Carrets
· Pinça d'estendre
· Anella de cortina
· Espàtula
· Cullera
Objectes metàl·lics
· Trompeta
· Flamera
· Cendrer
· Joc de claus
· Espremedora
· Tassa
· Ouera
· Clauer
· Xiulet
· Embut
· Harmònica
· Clips
· Jocs de picarols
· Colador de te
· Tap
· Cadena
· Culleres
· Obreampolles
· Raspall de neteja biberons
· Estri de batre els ous
· Llaunes ( amb les que no es puguin
fer mal)
· Triangle
· Anelles
· Mirall amb marc metàl.lic
· Trituradora
· Carret de màquina d'escriure
· Motlles de pastís
· Tapes de metall
· Pots de fer infusions
· Campana
Objectes de pell, roba, goma, folre
· Moneder de pell
· Tub de goma
· Pilota de tennis
· Un tap de bany amb cadena
· Agafador de cassoles
· Anelles de cafetera
· Cremallera
· Pilota grossa
· Funda d'ulleres
· Bosses petites amb lavanda, roses,
farigola...
· Tac de goma
· Cintes de textures i colors diferents
· Trossos de goma elàstica
· Pilota de cuir
· Bossa de pell
· Nineta de drap
· Ós de peluix
· Pilota de golf
· Bosseta brodada
· Surador i xarxa de pesca
· Espàtula de goma
Objectes de paper i cartró
· Llibreta
· Capsa
· Paper de vidre
· Tubs de cartró
· Paper de xarol
· Cons de cartró
· Tubs de cartró
Objectes de vidre
· Bales grosses
· Pots de melmelada
· Pots petits
· Mirall
· Ampolles de perfum
· Pom d'armari
· Llàgrimes de làmpada
· Collarets de boles
· Taps grossos d'ampolla
· Pots de cosmètica

En resum, realitzar l’activitat de “la panera dels tresors”
AFAVOREIX...
Individualment
Ens afavoreix a tindre una gran capacitat de concentració, utilització de les mans i implicació
de tot els cos, capacitat d'escollir entre objectes, capacitat d'exploració d'una gamma molt
variada, aprendre sol i per ell mateix sense dependre d'algun adult, l'estructuració del
pensament, actuar al seu propi ritme, el plaer de la sorpresa...
El grup d'infants
Els hi afavoreix a estar en un ambient calmat que afavoreix la concentració i l'acció,
desenvolupament de les primeres comunicacions amb altres iguals: mirades, sons pre-verbals,
compartir, intercanviar...facilita l'interès dels nadons dels uns pels altres, disponibilitat de
l'adult per a tots els nadons.
L'adult
Els hi afavoreix a l'observació tranquil.la de les accions dels nens/es (sense intervenció), millor
coneixement de cada nen i del seu ritme, enriquiment de la imaginació i la creativitat durant la
recollida de materials, aprenentatge al costat dels nens adonar-se de les seves possibilitats
creatives, reflexió sobre la pròpia formació...

FONT D’INFORMACIÓ
· Teresa Majem ; Pepa Òdena . El joc de la descoberta. Barcelona: Associació Mestres
Rosa Sensat (1994). Col·leció temes d'infància educar de 0-6 anys,num. 22

Història dels Reis Mags

Tot just el seu pare s'havia assegut en arribar a casa, disposat a escoltar com tots els dies el que la seva filla li contava de les seves activitats a l'escola, quan aquesta en veu una mica baixa, com amb por, li va dir:

- Pare?
- Sí, filla, explica'm.
- Escolta, vull ... que em diguis la veritat.
- És clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare una mica sorprès.
- És que ... -dubtà Blanca.
- Digues, filla, digues.
- Pare, existeixen els Reis Mags?

El pare de Blanca es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant descobrir l'origen d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu que el mirava igualment.

- Les nenes diuen que són els pares. És veritat?

La nova pregunta de Blanca va obligar a tornar la mirada cap a la nena i empassant saliva li va dir:

- I tu què creus, filla?

- Jo no sé pare, que sí i que no. D'una banda em sembla que sí queexisteixen perquè tu no m'enganyes; però, com les nenes diuen això.

- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però ...

- Llavors és veritat? -va tallar la nena amb els ulls humitejat-. M'heu enganyat!

- No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen -va respondre el pare agafant amb les seves dues mans la cara de Blanca.

- Llavors no ho entenc pare.

- Asseu-te, blanqueta, i escolta aquesta història que et vaig a contar perquè ja ha arribat l'hora que puguis comprendre -va dir el pare, mentre assenyalava amb la mà el seient al seu costat.


Blanca es va asseure entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que li tragués del seu dubte, i el seu pare es va disposar a narrar el que per ell devia ser la veritable història dels Reis Mags:

Quan el nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una gran estrella es van acostar al Portal per adorar-lo. Li van portar regals en prova d'amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir:

- És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de portar regals a tots els nens del món i veure com de feliços que serien.

- Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha al món.

Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d'alegria, va comentar:

- És veritat que seria fantàstic, però Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic.

Els tres Reis es van posar molt tristos en pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el Nen Jesús, que des del seu pobra bressol semblava escoltar molt atent, va somriure i la seva veu es va sentir en el portal:

- Sou molt bons, estimats Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Vaig a ajudar-vos a realitzar el vostre bell desig. Digueu: què cal per poder dur regals a tots els nens?

- Oh! necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per cada nen que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges., no n'hi ha tants.

- No us preocupeu per això -va dir el Nen-. Jo us vaig a donar, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.

- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir a la vegada els tres Reis amb cara de sorpresa i admiració.

- Digueu, no és veritat que els patges que us agradaria tenir haurien d'estimar molt als nens?.

- Sí, és clar, això és fonamental - van assistir els tres Reis.

- I, oi que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens?

- Sí, sí. Això és el que exigiria a un patge -van respondre cada vegada mésentusiasmats els tres.

- Doncs digueu, estimats Reis: hi ha algú que vulgui més als nens i els conegui millor que els seus propis pares?

Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el què el Nen Jesús estava planejant, quan la seva veu de nou es va tornar a sentir:

- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els nens del món rebin alguns regals, Jo ordeno que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges, i que en el vostre nom, i de la vostra part regalin als seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si la fessin els propis Reis

Mags. Però quan els nens siguin prou grans per entendre això, els pares els contaran aquesta història i a partir de llavors, a tots els Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova de afecte. I recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços.

Quan el pare de Blanca va haver acabat de contar aquesta història, la nena es va aixecar i donant un petó als seus pares va dir:

- Ara sí que ho entenc tot pare. I estic molt contenta de saber que m'estimeu i que no m'heu enganyat.

I corrent, es va dirigir al seu dormitori, tornant amb la seva guardiola a la mà mentre deia:

- No sé si tindré bastant per a comprar algun regal, però per a l'any que ve ja guardaré més diners.

I tots es van abraçar mentre, de ben segur, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena orgullosament satisfets.

Bronquiolitis

Intervenció en situacions de salut d'especial dificulltat

Bronquiolitis

El bany del nadó

Atenció i cura de la higiene dels infants


El bany infantil

La lactància


Atenció i cura de l'alimentació dels infants


Alletament Matern