Història dels Reis Mags

Tot just el seu pare s'havia assegut en arribar a casa, disposat a escoltar com tots els dies el que la seva filla li contava de les seves activitats a l'escola, quan aquesta en veu una mica baixa, com amb por, li va dir:

- Pare?
- Sí, filla, explica'm.
- Escolta, vull ... que em diguis la veritat.
- És clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare una mica sorprès.
- És que ... -dubtà Blanca.
- Digues, filla, digues.
- Pare, existeixen els Reis Mags?

El pare de Blanca es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant descobrir l'origen d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu que el mirava igualment.

- Les nenes diuen que són els pares. És veritat?

La nova pregunta de Blanca va obligar a tornar la mirada cap a la nena i empassant saliva li va dir:

- I tu què creus, filla?

- Jo no sé pare, que sí i que no. D'una banda em sembla que sí queexisteixen perquè tu no m'enganyes; però, com les nenes diuen això.

- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però ...

- Llavors és veritat? -va tallar la nena amb els ulls humitejat-. M'heu enganyat!

- No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen -va respondre el pare agafant amb les seves dues mans la cara de Blanca.

- Llavors no ho entenc pare.

- Asseu-te, blanqueta, i escolta aquesta història que et vaig a contar perquè ja ha arribat l'hora que puguis comprendre -va dir el pare, mentre assenyalava amb la mà el seient al seu costat.


Blanca es va asseure entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que li tragués del seu dubte, i el seu pare es va disposar a narrar el que per ell devia ser la veritable història dels Reis Mags:

Quan el nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una gran estrella es van acostar al Portal per adorar-lo. Li van portar regals en prova d'amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir:

- És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de portar regals a tots els nens del món i veure com de feliços que serien.

- Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha al món.

Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d'alegria, va comentar:

- És veritat que seria fantàstic, però Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic.

Els tres Reis es van posar molt tristos en pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el Nen Jesús, que des del seu pobra bressol semblava escoltar molt atent, va somriure i la seva veu es va sentir en el portal:

- Sou molt bons, estimats Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Vaig a ajudar-vos a realitzar el vostre bell desig. Digueu: què cal per poder dur regals a tots els nens?

- Oh! necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per cada nen que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges., no n'hi ha tants.

- No us preocupeu per això -va dir el Nen-. Jo us vaig a donar, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.

- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir a la vegada els tres Reis amb cara de sorpresa i admiració.

- Digueu, no és veritat que els patges que us agradaria tenir haurien d'estimar molt als nens?.

- Sí, és clar, això és fonamental - van assistir els tres Reis.

- I, oi que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens?

- Sí, sí. Això és el que exigiria a un patge -van respondre cada vegada mésentusiasmats els tres.

- Doncs digueu, estimats Reis: hi ha algú que vulgui més als nens i els conegui millor que els seus propis pares?

Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el què el Nen Jesús estava planejant, quan la seva veu de nou es va tornar a sentir:

- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els nens del món rebin alguns regals, Jo ordeno que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges, i que en el vostre nom, i de la vostra part regalin als seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si la fessin els propis Reis

Mags. Però quan els nens siguin prou grans per entendre això, els pares els contaran aquesta història i a partir de llavors, a tots els Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova de afecte. I recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços.

Quan el pare de Blanca va haver acabat de contar aquesta història, la nena es va aixecar i donant un petó als seus pares va dir:

- Ara sí que ho entenc tot pare. I estic molt contenta de saber que m'estimeu i que no m'heu enganyat.

I corrent, es va dirigir al seu dormitori, tornant amb la seva guardiola a la mà mentre deia:

- No sé si tindré bastant per a comprar algun regal, però per a l'any que ve ja guardaré més diners.

I tots es van abraçar mentre, de ben segur, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena orgullosament satisfets.