dilluns, 2 de febrer del 2015

Pel•lícules sobre educació


Aquí us deixo uns quants tràilers de pel·lícules sobre educació  que us faran pensar sobre la manera que tenim i teníem d’educar.

L’Infant salvatge

L’infant és conduït a París i inicialment internat en un centre per a sord-muts fins que el professor Jean Marc Gaspard Itard l’observa i es convenç que el noi no és ni sord-mut ni tampoc endarrerit sinó que el seu comportament és només fruit de l’entorn salvatge en el qual el noi ha crescut, essent de la ferma convicció que el jove pot ser educat.


El professor Itard decideix adoptar el noi, al qual anomena Victor, i el trasllada a la seva mansió als afores de París on, amb paciència i amb l’ajuda de la minyona, el nen salvatge és progressivament socialitzat i adquireix fins i tot nocions rudimentals del llenguatge.


Entre els estrets marges que separen la crueltat pròpia de la civilitzada vida de París, per una banda, i les lleis salvatges de la natura, per l’altra; Víctor troba en les finestres de la casa un cert equilibri que marcarà la transició entre el món interior i civilitzat i la natura exterior i salvatge. Això no obstant, les seves habilitats per esdevenir un ésser social van en detriment de la seva capacitat per continuar vivint lliure i en estat salvatge.
http://ca.wikipedia.org/wiki/L%27infant_salvatge




El florido pensil

El florido pensil (de títol complet El Florido Pensil. Memòria de l'escola nacionalcatòlica) és un llibre de 1.994,1 qual és autor Andrés Sopeña Monsalve (professor de Dret de la Universitat de Granada i especialista en comunicació social), 2 prologada per Gregorio Cambra Villar (catedràtic de Dret Constitucional de la mateixa universitat) .3

Consisteix en una recreació del sistema educatiu de la postguerra espanyola, identificat amb la ideologia nacionalcatòlica del primer franquisme, i una metodologia tradicional, basada en el dogmatisme, la imposició de l'autoritat mitjançant la disciplina i l'adquisició rutinària dels coneixements per memorització, sense permetre la més mínima possibilitat de qüestionament ni crítica; i sense que la comprensió del que s'ha après import realment (el propi títol fa referència a una expressió incomprensible pels nens).

La nostàlgia i la ingenuïtat, i l'ús de la ironia, són recursos utilitzats abundantment per l'autor d'aquesta obra en la presentació dels seus contenidos.
http://es.wikipedia.org/wiki/El_florido_pensil




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada